En plena temporada de rebaixes, convé conèixer que aquestes no són l’única oferta que implica una baixada de preu. Els consumidors estan acostumats a veure en els aparadors de les tendes o a l’interior dels establiments cartells que anuncien a més saldos, ofertes, promocions o liquidacions. En general aquestes indicacions es refereixen a una baixada en el preu dels productes, però cadascun dels termes té unes particularitats que li diferencien dels altres. A pesar que no es dona massa importància a la confusió d’aquests conceptes, les seves peculiaritats atorguen al consumidor drets diferents a l’hora d’adquirir els articles.
Elements comuns
Tant les rebaixes com les ofertes o promocions, els saldos i les liquidacions es consideren activitats de promoció de vendes. La Llei d’Ordenació del Comerç Minorista estableix que cadascuna d’aquestes denominacions només es pot emprar per anunciar les vendes que s’ajustin al seu corresponent concepte legal. No es poden vendre productes com a rebaixes quan es tracta de liquidacions, ni denominar oferta al que és un saldo. Perquè el consumidor pugui conèixer els seus drets en aquest camp, és important que sàpiga en què coincideixen i quina diferència a cadascuna d’aquestes denominacions.
Les activitats de promoció de vendes tenen en comú una sèrie d’aspectes. En totes elles ha d’especificar-se la durada i, si escau, les regles especials que s’apliquen en cada situació. Si les ofertes no comprenen almenys la meitat dels articles que es posen a la venda, no es podrà anunciar com una mesura general sinó que es referirà en exclusiva als productes als quals afecti.
En rebaixes, promocions i liquidacions no es poden incloure articles deteriorats
Un altre tret comú en la promoció de vendes és la necessitat de deixar constància de la reducció de preus. Tret que es tracti de productes posats a la venda per primera vegada, en cada article ha de figurar el preu anterior i el reduït. Només en el cas que un conjunt estigui sotmès a la mateixa reducció percentual bastarà amb l’anunci genèric i no serà obligatori que consti en tots i cadascun dels articles oferts: si s’indica que tots els reproductors MP3 tenen un descompte del 50% no seria necessari posar el nou preu en tots ells, doncs bastaria amb la indicació general.
Venda en promoció
En qualsevol època de l’any, el consumidor pot trobar-se cartells anunciant ofertes que afecten a determinats articles. Aquests avisos poden estar col·locats en els aparadors dels establiments, a l’interior de les tendes i fins i tot en fullets i periòdics. Són reclams cridaners que conviden al vianant a parar-se i a entrar en la tenda. “50% en tots els pantalons vaquers”, “setmana del netbook”, “superprecio”, “la segona unitat a la meitat” són alguns dels innombrables anuncis amb els quals les empreses intenten augmentar les vendes.
La Llei estableix que la venda en promoció és qualsevol que es realitzi per un preu inferior o en condicions més favorables que les habituals. L’objectiu és potenciar la comercialització de certs productes o el desenvolupament d’un o diversos establiments, De vegades la finalitat d’aquestes vendes és donar a conèixer un article nou. Això ocorre amb freqüència en productes de consum o per a la llar, però es dona en tots els àmbits. És la manera que l’usuari comprovi els avantatges del producte que després seguirà adquirint a un preu no reduït.
En altres ocasions només es busca donar una major sortida als articles existents. Si hi ha un excedent de camises o els vestits de bany encara no s’han venut, la baixada de preu d’un grup de productes homogenis pot ser un bon reclam perquè es comprin amb més rapidesa i fins i tot perquè el consumidor adquireixi altres articles de l’establiment.
Els productes en promoció no poden ser de pitjor qualitat que els que s’hagin venut o es vulgui vendre després a preu normal i en cap cas estaran deteriorats. No es pot anunciar articles amb tara com si es tractés d’una oferta normal.
El comerç que utilitzi la venda en promoció està obligat a donar al públic informació clara sobre els productes concrets que estan en oferta. Si indica, per exemple, que tota la roba vaquera té un descompte del 40%, no cap excepció. Per aquest motiu, si hi ha peces texanes de temporada que no estiguin sotmeses a la promoció cal indicar amb claredat: “excepte les de nova temporada” o “només en els articles marcats”.
També cal establir les condicions de venda i el període en què està vigent la promoció. Durant aquest temps, els establiments estan obligats a tenir existències suficients per fer front a l’oferta.
Rebaixes
La principal diferència entre rebaixes i ofertes o promocions és que aquestes últimes es poden realitzar en qualsevol època de l’any, mentre que el període de rebaixes està regulat.
Segons estableix la Llei d’Ordenació del Comerç Minorista, les vendes en rebaixes només poden tenir lloc com a tals en dues temporades anuals: una iniciada al principi d’any, i una altra, entorn del període estival de vacances. La durada de cada període de rebaixes serà com a mínim d’una setmana i com a màxim de dos mesos, d’acord amb la decisió de cada comerciant, dins de les dates concretes que fixa cada comunitat autònoma.
Venda de saldos
Els saldos són productes el valor dels quals de mercat ha disminuït de forma manifesta per estar deteriorats, tenir desperfectes o estar en desús. La Llei 1/2010 que aquest any ha reformat la d’Ordenació del Comerç Minorista, diu de manera expressa que no es consideren saldos els articles que procedeixen d’un excedent de producció o de temporada. De manera que els productes que es destinen a les rebaixes o a les ofertes per donar sortida a un excés d’articles no estan considerats saldos.
Un saldo seria roba passada de moda, productes que es van oferir fa diverses temporades, articles que després de diverses rebaixes no s’han venut o aquells que estan trencats, descoloridos o presenten un altre tipus de tares.
Els saldos són productes el valor dels quals de mercat ha disminuït per tenir desperfectes o estar en desús
Quan el comerciant posi aquest tipus d’articles a la venda, ha de separar-los de la resta de les promocions i especificar que es tracta de saldos o restes. Si el producte que s’ofereix està deteriorat, la tenda té l’obligació d’indicar què tipus de defecte presenta. A la roba se sol fer amb etiquetes o adhesius de colors cridaners en els quals, sobre el dibuix de la peça, es marca el lloc en el qual té el desperfecte perquè el possible comprador pugui comprovar-ho amb facilitat. També poden anar acompanyats d’un text en el qual detalli el tipus de tara del producte -desteñido, descosit, trencat…-.
La llei obliga al fet que el producte que es va a vendre com a saldo hagi estat propietat del comerciant des de, almenys, sis mesos abans d’oferir-ho com a tal. No pot comprar-li-ho a una altra persona i posar-ho a la venda com a resta. En aquest cas cap una excepció: la dels establiments que es dediquen només a la venda d’aquest tipus d’articles. Són les tendes denominades outlet, factory, cada vegada més freqüents als carrers de qualsevol ciutat. Aquest tipus de comerços que es dedica en exclusiva a la venda de saldos ha d’indicar amb claredat la naturalesa de la seva activitat en l’exterior de l’establiment, ja que poden acollir-se a una regulació diferent a la d’un altre tipus de comerços.
Venda per liquidació
En els aparadors de les tendes es pengen amb freqüència cartells en els quals es pot llegir “liquidació total”. Es tracta d’un tipus de venda que es realitza de manera excepcional i amb la qual es pretén acabar amb les existències d’articles determinats.
Els motius de la liquidació són diversos. Es pot donar per execució d’una decisió judicial o administrativa però també es produeix, segons estableix la Llei d’Ordenació del Comerç Minorista, pels següents motius:
Cessació total o parcial de l’activitat de comerç. En el supòsit de cessament parcial haurà d’indicar-se la classe de mercaderies objecto de liquidació.
Canvi de ram de comerç o modificació substancial en l’orientació del negoci.
Canvi de local o realització d’obres d’importància en el mateix.
Qualsevol supòsit de força major que causi greu obstacle al normal desenvolupament de l’activitat comercial.
És necessari que l’establiment anunciï, al costat de la liquidació, els motius pels quals aquesta es produeix (per tancament, per jubilació, per canvi de local…). Al moment en què desaparegui la causa que va motivar la liquidació, o si s’acaben les existències dels productes liquidats, ha de cessar aquest tipus de venda.
Igual que succeeix amb els saldos, l’amo de l’establiment no pot adquirir els productes de manera expressa per incloure’ls en la liquidació, doncs han de formar part de les existències de l’establiment.
La durada de la venda en liquidació està regulada: no podrà ser superior a tres mesos excepte quan es tracti del cessament total de l’activitat, en aquest cas serà d’un any.
Quan el motiu de la liquidació sigui el cessament total, parcial o el canvi de ram, el venedor no pot exercir l’activitat comercial en la mateixa localitat amb productes similars als quals van anar objecte de liquidació durant els tres anys següents a la finalització de la venda.
Tampoc està permès que el comerciant faci una nova liquidació en el mateix establiment excepte quant tingui lloc en execució d’una decisió judicial o administrativa, per cessament total de l’activitat o per causa de força major.
